Skip to content

www.liberticidi.fr

13 Mai 2009

corteconexion

DISCLAIMER: vaig recolzar a Nicolas Sarkozy (el nostre coprincep, per als qui vivim a Andorra) des que es va presentar com a precandidat de la UMP allà pel 2005. Escric aquest post des de la meva més absoluta decepció.

Finalment ho han fet. Nicolas Sarkozy i la seva dona Carla Bruni, posant per davant els interessos de les productores i distribuïdores audiovisuals als més elementals drets humans, com ara el secret de la correspondència (en el segle XXI esdevingut a la inviolabilitat de les telecomunicacions) i el dret a la privacitat, han creat un monstre il·legítim anomenat HADOPI que tindrà plens poders per llegir els emails, supervisar tots els continguts que es passin d’ordinador a ordinador, auditar la quantitat d’informació que s’hi transmeti i de passada (la tecnologia ho permet) conèixer tot, absolutament tot, sobre els ciutadans: orientació sexual, idees polítiques, estats crediticis i tot el llarg etcètera que puguem imaginar. Avui l’excusa és “ la lluita incansable per la defensa de la cultura” i la pena és, com diu Enrique Dans, l’ostracisme digital: desconnectar al “delinqüent” de les úniques fonts de coneixement i informació no oficials no regides ni controlades pels lobbies. I demà … ¿qui sap?

Mentre Europa diu que no, que no li competeix als estats ni a les teleoperadores aquest terrible poder de decisió (en la meva opinió, ho han dit amb la boca molt petita) el petit Gran Nicolás acaba de posar a cada casa de cada francès amb possibilitat de connectar-se a Internet un espia, com si es tractés d’un Gran Hermano a nivell poblacional. Avui França s’assembla una mica més a la Xina: ¿que m’evita pensar que davant d’una “necessitat electoral” del govern de torn aquest HADOPI pugui funcionar com un òrgan censor i de control ideològic, atacant blocs o mitjans independents? ¿que m’evita pensar que estem davant d’un pla estructurat de control social que ni Orwell s’hagués atrevit imaginar, parat sobre tres pilars: teleoperadores, polítics i mitjans?

Això va molt més enllà de les esquerres i les dretes, i si les reaccions no són ràpides les conseqüències seran irreparables. Als internautes només ens queda el ciberactivisme. I als tècnics desenvolupar les futures eines per intentar burlar el liberticidi que s’ha implantat a la avui autoritària República Francesa.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: